 DVDrip english - subtitulada en català, per PIZARRÍN [Mecanoscrit.cat]
Any: 1975
País: EE.UU.
Gèneres: Comèdia / Terror / Musical / Ciència-ficció
Director: Jim Sharman
Intèrprets: Tim Curri, Susan Sarandon, Barry Bostwick, Richard O'Brien, Meat Loaf
Guió: Richard O'Brien (obra), Jim Sharman
Fotografia: Peter Suschitzky
Música: Richard O'Brien ; John Barry i Richard Hartley
------------------------------------------
Sinopsi:
Aquesta barreja d'espectacle de fenòmens, clàssic de culte i institució cultural conta les desventures de Brad Majors (Barry Bostwick) i Janet Weiss (Susan Sarandon) en l'estranya mansió a què aturaran en una nit plujosa.
Després de manifestar la sana parella el seu amor mitjançant una cançó inicial, el seu cotxe s'avaria en el bosc i cerquen refugi en un majestuós castell dels voltants.
Allí els rep un macabre majordorm anomenat Riff Raff (Richard O'Brien), qui els presenta als invitats d'una bacanal, vestits amb vestits trets d'alguna espècie de botiga interplanetària de segona mà.
L'amfitrió d'aquesta reunió és un transvestit en llenceria, el Dr. Frank N. Furter (Tim Curri), un científic boig que afirma venir d'un altre planeta.
Davant l'atenta mirada dels seus ajudants Columbia (Nell Campbell) i Magenta (Patricia Quinn), Frank dóna a conèixer la seva última creació: una figura embolicada en gases i submergida en un tanc ple de líquid.
Després d'afegir tints de color, i amb una mica d'ajuda meteorològica, Frank dóna vida a un fornit jove ros cobert tan sols amb uns brevíssims shorts, qui es posa a cantar al minut d'existir.
Just quan Brad i Janet creuen que les coses no es poden tornar més estranyes, irromp en escena un motorista (Meat Loaf) que vol emportar-se a Columbia, la seva exnúvia.
A més d'interpretar a Riff Raff, O'Brien va escriure les apegaloses cançons, i John Barry i Richard Hartley van compondre la banda sonora.
- Derek Armstrong, AllMovie
------------------------------------------
Ressenya:
Exemple de manual de pellícula que de tan dolenta és bona, aquesta obra del guionista i director Jim Sharman ocupa un lloc absolutament únic en l'història del cinema, considerada en general la que durant més temps s'ha projectat a les sales.
Aquesta història de saldo i pujada de to sobre el tema de Frankenstein es va convertir en la definició de clàssic de culte quan les sales de tot el món van començar a projectar-la en passes nocturns (tradició que encara avui continua), atraient a legions de fans guarnits que recitaven el guió i llençaven a arròs a la pantalla, sovint mentre uns actors representaven en viu la trama.
El film va passar de seguida a ser un icona kitsch, i des de llavors s'ha convertit en un conegut fenomen recreat ben sovint en escena, en part per la força de números musicals tan interactius (i descaradament sexuals) com The Estafi Warp i Sweet Transvestite.
Els escenaris i els valors de producció són rematadament bastos, la trama gira entorn d'una absurda fantasia de cases encantades i alienígenes transsexuals, el guió és tan tosc que els fans van crear diàlegs complementaris a base de rèpliques sarcàstiques, i les interpretacions no podrien ser més exagerades.
Però tot això és el que fa del film una vertiginosa i subversiva llaminadura: una barreja de males decisions que redunden en una extravagant peça de cinema brut.
En el seu primer paper per a la pantalla, Tim Curri carrega amb la pellícula i estableix un nou estàndard de sobreactuació en el seu rol de l'estrafolari Frank-N-Furter, envoltat dels actors secundaris d'impossibles vestimentes que poblen els passadissos del seu delirant castell, entre ells el cantant Meat Loaf.
Els qui no coneguin la pellícula se sorprendran potser en veure Susan Sarandon i (en menor mesura) Barry Bostwick com la parella bé d'ideologia convencionalment i absolutament heterosexual que se les veu amb tota aquesta bogeria en avariar-se'ls el cotxe.
Si bé no va suposar un impuls ni un destorb per a les carreres de tots els implicats, The Rocky Horror Picture Show existeix com a èxit irrepetible d'abjecció no intencionada, la qual cosa li ha guanyat una devoció incondicional i la immortalitat cinematogràfica.
- Derek Armstrong, AllMovie
|
Historial eD2K
