 Xvid. TDT. Àudio dual: català - alemany. Capturat per Xordi
Fitxa tècnica:
Títol original: Die Rote Kapelle
Director: Stefan Roloff
Productora: una coproducció de Hybrid Films, When 6 is 9 Productions i Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF)
País: Alemanya
Any: 2003
Durada: 86 min
Guió: Rebecca Runze i Stefan Roloff
Música: Martin Rev
Muntatge: Rebecca Runze
Primera emisió: 14 Maig 2003
Emisió TVC: 17 Octubre 2006
Sinopsi:
La proposta d'aquesta setmana a SEGLE XX és un documental alemany del 2004 que reconstrueix els perfils humans, les motivacions i les activitats del que va ser la principal xarxa de resistència antinazi dins del Tercer Reich: l'anomenada "Orquestra Roja". Ho fa a través d'un collage de testimonis dels escassos supervivents i de molts familiars dels membres del grup, sense narrador ni veu en off.
Die Rote Kapelle, l'Orquestra Roja, és el nom que la Gestapo va posar -per titllar-los de comunistes, i perquè alguns d'ells eren molt aficionats a la música- a un grup heterogeni de ciutadans alemanys que, moguts per la repugnància moral davant del nazisme, davant les persecucions antisemites, davant la guerra d'agressió que el Reich havia desencadenat, van decidir combatre activament la dictadura. En l'origen del grup hi havia un cercle d'amics berlinesos configurat des de finals dels anys 30: funcionaris, algun oficial de les forces armades, joves estudiants de secundària, moltes dones. No eren obrers, sinó gent de classe mitjana, de tarannà progressista però sense vincles amb el partit comunista clandestí. Des del setembre de 1939, i vencent el fervor patriòtic provocat per l'inici de la guerra, van establir contactes amb les ambaixades dels Estats Units i de la Unió Soviètica encara neutrals, i després van passar informació a aquesta última, convençuts que només la derrota militar podia fer caure Hitler.
Tanmateix, més que a l'espionatge es van dedicar a l'activisme, a la difusió de pasquins i a la contrapropaganda, sobretot des de les primeres ensopegades de la Wehrmacht al front de l'est. Fins que, el setembre de 1942, la Gestapo desarticulà el grup i en va detenir més de cent membres. Qualificats de traïdors i jutjats per un consell de guerra, 49 entre ells van ser executats, els homes a la forca i les dones a la guillotina. Els supervivents, d'altra banda, tampoc no ho van tenir fàcil després del 1945: a l'Alemanya Occidental, i en la lògica de la Guerra Freda, l'Orquestra Roja va ser vista com una xarxa d'espies soviètics; a l'Alemanya Oriental, el règim comunista se'ls apropià a efectes propagandístics i els va convertir quasi en uns precursors de la Stasi.
No cal dir que, en termes pràctics, l'activitat de l'Orquestra Roja -com la dels estudiants muniquesos del grup"la Rosa Blanca" i alguns altres nuclis antinazis- va fer poc mal al règim de Hitler. En termes històrics i morals, aquest grapat d'homes i dones van salvar l'honor del poble alemany; van demostrar que, entre 80 milions d'individus seduïts o atemorits per aquell sistema criminal, subsistien almenys uns centenars de ciutadans decents, dignes i justos.
|
Historial eD2K
