 Xvid. TDT. Àudio dual: català - alemany. Capturat per Xordi
Fitxa tècnica:
Títol original: Der Erste Weltkrieg. Gashölle Ypern
Director: Heinrich Billstein
Productora: una coproducció de SWR i WDR
País: Alemanya
Any: 2004
Durada: 30 min
Guió: Heinrich Billstein
Música: Alex Menck
Primera emisió: 26 Juliol 2004
Emisió TVC: 8 Octubre 2006
Sinopsi:
Després d'haver-nos explicat la batalla de Verdun, la segona entrega del doble documental europeu titulat La Primera Guerra Mundial reconstrueix, avui, un episodi bèl·lic menys conegut, però molt representatiu dels horrors de la guerra moderna. Em refereixo a allò que els llibres d'història anomenen la segona batalla d'Yprès o d'Ypern.
Arran de la invasió alemanya de la Bèlgica neutral, l'agost de 1914, només un petit bocí d'aquest país havia escapat a l'ocupació i resistia, amb les restes del seu exèrcit i el rei Albert I al capdavant: era el territori comprès entre la ciutat flamenca d'Ypern i la costa del canal de la Mànega. L'indret, doncs, posseia una càrrega simbòlica i, a més, formava una mena de falca aliada que penetrava una desena de quilòmetres en les línies alemanyes. Per tot plegat, les tropes del kàiser ja havien intentat conquerir-lo l'octubre de 1914, i ho van provar de nou el 22 d'abril de 1915.
Aquest cop, però, l'atac alemany es va ajudar d'una novetat terrible: el gas de combat; concretament, el gas de clor, conegut des d'aleshores com a iperita, que va ser llançat a favor del vent sobre les trinxeres aliades. En termes militars, i lluny de ser l'arma absoluta que alguns havien somiat, el gas va donar uns resultats francament mediocres, gens ni mica decisius. Tanmateix aquell dia d'abril, als afores d'Ypern, la humanitat va baixar un graó més en l'escala moral: es va violar la convenció de l'Haia, que prohibia les armes químiques; es va certificar la militarització de la ciència, la subordinació de la recerca científica a la voluntat de força dels governs, en una cursa que conduiria, tres dècades després, a la bomba atòmica; aquella arma intangible, silenciosa, letal i perversa que era el gas va deshumanitzar definitivament la guerra.
Naturalment, els aliats britànics i francesos van trigar a llançar gas contra els alemanys el temps just de produir-ne a gran escala. I aleshores començà entre els dos bàndols una competició científico-tècnica demencial per veure qui fabricava gasos més mortífers, qui desenvolupava elements de protecció més eficaços per a persones i animals (màscares, antídots...) i qui aconseguia un altre gas més potent encara que fes inútils les màscares de l'enemic. En un darrer escrúpol de consciència, ningú no va gosar, durant la Gran Guerra, fer servir gasos contra la població civil. Però, a l'espera que la guerra següent deixés enrera aquesta línia vermella, entre 1914 i 1918 prop d'un milió de soldats de tots els exèrcits es van veure afectats pels gasos, i uns 80.000 en van ser víctimes mortals.
|
Historial eD2K
