 Xvid. TDT. Àudio dual: català - alemany. Capturat per Xordi
Fitxa tècnica:
Títol original: Der Erste Weltkrieg. Alptraum Verdun
Director: Mathias Haentjes i Werner Biermann
Productora: una coproducció de SWR i WDR
País: Alemanya
Any: 2004
Durada: 30 min
Guió: Mathias Haentjes i Werner Biermann
Música: Alex Menck
Primera emisió: 26 Juliol 2004
Emisió TVC: 1 Octubre 2006
Sinopsi:
El primer conflicte bèl·lic a escala planetària del segle XX, la Gran Guerra de 1914 a 1918, té capítols exòtics i capítols èpics que hem evocat aquí en altres ocasions. El doble documental produït el 2005 que els presentem a partir d'avui, però, ens parla dels aspectes més sòrdids, més brutals, més horribles d'aquella conflagració. Ho fa a través de l'anàlisi de dues importants batalles al Front Occidental, amb el suport d'imatges realment impressionants i el testimoni, encara, d'alguns excombatents de tots dos bàndols, de descendents d'aquests i d'estudiosos.
El tema d'aquesta setmana és la batalla de Verdun. Verdun, la gran plaça forta francesa a la riba del riu Mosa, carregada d'història militar, de setges i resistències heroiques, és l'objectiu escollit pel cap de l'Estat Major alemany, Erich von Falkenhayn, per atacar-lo des del 21 de febrer de 1916 i obligar els francesos a una defensa que els dessagni. Es tracta de "mossegar i resistir", segons Falkenhayn, o de portar la guerra de desgast a una escala desconeguda fins aleshores.
La de Verdun, doncs, és una batalla de moviments mínims. L'escomesa inicial dels alemanys els permet avançar dos ó tres quilòmetres i conquerir l'emblemàtic fort Douaumont, uns guanys que els seran arrabassats l'octubre, sis mesos i tres-cents mil morts després. Durant aquest mig any de carnisseria, allò que forma el dia a dia de la batalla són els grans duels d'artilleria, però també la lluita contra les rates i els polls a les trinxeres; és l'ús d'armes noves, com el llançaflames i l'aviació de caça, però també la promiscuïtat entre els morts i els vius a primera línia; és l'enorme esforç logístic francés per proveïr els defensors de Verdun i renovar les tropes a través d'una única ruta, la mítica Via Sagrada que puja des de Bar-le-Duc, però també són els transtorns mentals d'uns combatents traumatitzats per experiències horripilants.
La cúpula militar alemanya havia volgut convertir Verdun en l'escorxador de l'exèrcit francés. Però, a les ordres del flegmàtic general Philippe Pétain, Verdun esdevingué més aviat l'altar del sacrifici de tota una generació, el símbol de la voluntat de França de no ser derrotada, l'indret on es va concretar la consigna de "No passaran!". Durant aquella guerra, al mateix Front Occidental, hi va haver batalles més mortíferes -per exemple, la del Somme, durant el segon semestre de 1916-, però cap altra no va deixar una empremta tan profunda en el record col·lectiu, ni va acumular tant de simbolisme del duel franco-alemany, ni va ser tan representativa de la cara més fosca de la guerra moderna.
|
Historial eD2K
