Pirat´s Sound Sistema ens presenta un disc on el que prima és el concepte divers, l´exploració dels diversos gèneres i branques del gran arbre que és la música jamaicana. {MP3 192kbps}
Pirat´s Sound Sistema tornen a la càrrega amb un nou grapat de cançons marca de la casa. El títol del nou disc, Vol. II , ja ens indica per on van els trets: estem davant d´onze cançons on el que prima és el concepte divers, l´exploració dels diversos gèneres i branques del gran arbre que és la música jamaicana. Sí, es basen en el reggae i el dancehall, però a Vol. II el que trobarem és, davant de tot, una noció de varietat. Per una banda, aquest sentiment es veu reforçat amb l´elaboració pròpia de tots els riddims (excepte un,
Cristal Woman , riddim de cuny alemany produït per Teka per a Rootdown Records).
DJ Merey i
Fernando Dinki´ Redondo han fet una feina rotunda en l´elaboració musical, mostrant-se polivalents, creatius i amb les idees clares. Això sona, nois. Per una altra banda, la varietat és explícita quan escoltem i repassem la llista de col·laboracions puntuals i les del personal que han format equip ferm. Des de Joan Garriga i Toty Arimany (
La Troba Kung Fu ) aportant veus i mescles, fins a Franki Da Silva (
Martingala ) o
Uri P ,
Sister Castro ,
Héktor ... entre altres. Però apart de featurings ,el més destacable són les participacions de Gemma Soles i Leire Etxarri (ambdues de
The Kinky Coocoo´s ) fent un treball magistral als coros de gairebé totes les cançons, les guitarres de Marc Serrats (
Xerramequ Tiquis Miquis ) o les de Javi Jeta´ García (també de
The Kinky Coocoo´s, aportant apunts jazzístics, stacattos i retalls de sabi jamaicà) i els vents de Marcos Úbeda i Albert Benavent (
Obrint Pas tots dos), que bufen les línies melòdiques a cinc dels onze tracks. Un bon equip que ha passat pels estudis La Ramona (BCN Pirat´s Home), on
Pirat´s Sound Sistema ,
Merey i
Fernando Dinki´ han cuinat l´assumpte.
Reggae, rocksteady i dancehall a parts iguals són els ingredients. Bé, i una espurna de drum´n´bass i dues de dub. Clar, és el que té l´arbre. Que hi ha moltes branques. Obre el treball Rapataplam, un reggae molt ben trenat que dóna pas a Digues que faràs, que ens mostra un nou registre on el Soto i el Rodrigo es mouen com peix a l´aigua: inèrcia rocksteady pujadeta de bits, bailonga però a mig camí, sense acabar d´explotar en ska, que junt amb Lletres de colors marquen la cadència. I el track #3, Pel teu bé, introdueix el tercer ingredient clau: dancehall. Bases electròniques, baixos dels gordos i mala òstia rimada que contrasta amb el caminar dels anteriors estils. I així fluctua el disc: Ploren i L´Esquerda criden a la revolta constant i a la mediocritat de la classe poderosa a cop de dancehall de nova factura, Poc a Poc (sobre Crystal Woman Riddim), Això no és la solució (amb Joan Garriga a les veus i Toty Arimany a la mescla) i Tancs amb un Soto i un Rodrigo excel·lents caminen a ritme de reggae. I la resta, uns regalets dels que tant ens agraden. Per una banda, nosduchamos és l´aportació més personal de DJ Merey , drum´n´bass sincopat, sabrosón i alliçonador amb la marca bolivariana del nostre veneçolà més estimat (i Robert Giviaqui aportant una bateria immensa, com les de al resta del disc, i Javi Jeta´ fent classes magistrals de guitarres). I com a tracks ocults, un parell de remescles dub, en concret versió dub de Lletres de Colors i Tancs.
Historial eD2K
