 sobre la selecció de la RFA
Amb un equip nacional amateur, que practicava un joc dur, molt físic, i un seleccionador carismàtic, Alemanya va tenir com a gran rival en aquell campionat la selecció hongaresa, el mític equip dels Kocsis, Puskas, etcètera, en aquells moments la primera potència futbolística d'Europa i potser del món. I val a dir que el primer assalt d'aquell duel, el partit Hongria-Alemanya de vuitens de final, va acabar amb una clamorosa victòria dels magiars, per 8 a 3. Així i tot, la selecció alemanya va poder passar a quarts, on eliminà Iugoslàvia per 2 a 0, i superar també a Àustria per un rotund 6 a 1 en semifinals. Si aquesta espectacular recuperació va ser deguda a alguna forma de dopatge és una hipòtesi que el documental apunta, però no confirma. Per arribar a la final, l'equip hongarès havia hagut de superar dos adversaris llatinoamericans molt durs -Brasil a quarts, i l'Uruguai a semifinals- en uns partits extremadament aspres que exigiren un enorme desgast físic i deixaren diversos lesionats. A sobre, el 4 de juliol de 1954, a Berna, la final es va jugar sota una intensa pluja que perjudicava el joc més tècnic dels magiars i afavoria la superioritat física dels alemanys. A pesar de tot, i mentre Alemanya sencera restava paralitzada, pendent de la ràdio, l'equip hongarès va confirmar la seva teòrica superioritat amb dos gols seguits. Després, van venir una remuntada èpica dels alemanys, una gran actuació del seu porter, Toni Turek, i un gol anul·lat a Hongria per discutible fora de joc. En definitiva: Alemanya 3 - Hongria 2. El país-pària, doncs, era de nou el primer del món en algun àmbit, tornava a poder-se enorgullir d'una victòria, però d'una victòria pacífica, esportiva, sense sang ni destrucció. Com testimonia l'excanceller Helmut Köhl, aquella tarda d'estiu del 1954 milions d'alemanys van pensar per primer cop en una dècada: 'ara, tornem a ser algú!'.
|
Historial eD2K
