bona qualitat
Val a dir que, descomptats els embrionaris assajos de la Primera Guerra Mundial i abans dels atacs aeris nazis sobre Varsòvia i Rotterdam, el 1939-40, hi ha un precedent fonamental en la pràctica del bombardeig de ciutats que el documental no esmenta, i és la guerra civil espanyola. N'hi ha prou de recordar els noms de Gernika, de Granollers o de Barcelona i de saber quina era la nacionalitat dels avions que les van atacar el 1937 i el 1938 per adonar-se que l'assalt de la Luftwaffe contra Anglaterra, el blitz que va fer 30.000 morts civils en sis mesos de 1940 i 1941, no va ser ni una improvisació ni el fruit d'un rampell de Hitler. Sí que va ser, però, un fracàs, a partir del qual la Royal Air Force va poder preparar a consciència la seva rèplica: una campanya sistemàtica de bombardejos estratègics sobre les ciutats, les indústries i les comunicacions d'Alemanya. A partir del 1942, quantitats cada cop més nombroses de bombarders Lancaster britànics i, aviat, de B-17 o Fortaleses Volants nord-americanes, els primers de nit i els segons de dia, van sotmetre els nuclis urbans alemanys a un càstig ininterromput. L'objectiu ja no era aquesta fàbrica o aquella refineria; l'objectiu era la moral, la voluntat de resistència dels súbdits de Hitler.
|