 RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - Ells eren les Brigades Roges 2na Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:08:15
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 720x400
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,19 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 106 Kbps
SEGLE XX - ELLS EREN LES BRIGADES ROGES 2NA PART
Completem avui l'emissió del doble documental francès titulat "Ells eren les Brigades Roges". La revolució no és una festa de societat
Aquesta organització v a causar els primers morts -dos militants del neofeixista Movimento Sociale Italiano- al juny de 1974 a Pàdua. Tres mesos després, dos dels seus màxims dirigents (Renato Curcio i Alberto Franceschini) eren detinguts, cosa que afavorí la transformació de les BR en un exèrcit guerriller sota el lideratge del més militarista Mario Moretti.
Començà aleshores la lluita contra els "servidors de l'Estat" i els seus "còmplices", lluita que va experimentar un salt qualitatiu amb l'assassinat del fiscal general de Gènova al juny de 1976, del director del diari torinès La Stampa aquell novembre, del degà del col·legi d'advocats de Torí l'abril següent, etcètera.
En aquesta ofensiva, les víctimes més afortunades només eren "gambizzate" (és a dir, que rebien uns trets a les cames): per exemple, el periodista Indro Montanelli. Moltes altres (magistrats, funcionaris de presons, policies) rebien els trets al cap. Com ha succeït amb altres grups terroristes, per a les Brigate Rosse matar havia esdevingut la principal forma d'existir. Dins d'aquesta dinàmica d'escalada, capturar Aldo Moro, president de la Democràcia Cristiana, expresident de govern, símbol de la "contrarevolució imperialista", esdevenia el màxim desafiament a aquell Estat que els brigadistes volien destruir.
El segrest, amb l'assassinat dels cinc policies d'escorta, va tenir lloc el 16 de març de 1978 a Roma, sense que la condemna massiva de partits i sindicats afectés en res les fanàtiques conviccions dels terroristes. Sotmès ràpidament a un "procés popular" i condemnat a mort, van començar aleshores gairebé dos mesos en què Moro va escriure 86 cartes intentant salvar la vida; en què la classe política italiana quasi en bloc rebutjà qualsevol negociació; en què els segrestadors explotaren el dramatisme del cas -fins i tot el Papa Pau VI els suplicà clemència- i volgueren fer recaure la responsabilitat de la sort de Moro en les institucions.
Fins que, al matí del 9 de maig, assassinaren fredament el seu ostatge i abandonaren el cadàver dins un cotxe al centre de Roma. Si, per a la Democràcia Cristiana en crisi, Aldo Moro esdevingué un màrtir legitimador, per a les Brigades Roges aquell crim va resultar fatal, ja que va engegar una dinàmica d'implosió que desintegraria el grup després d'haver perpetrat 86 assassinats entre 1974 i 1988. Impressiona constatar, però, que tants anys després els supervivents no mostrin símptomes de penediment i segueixin captius de la seva lògica delirant sobre "el procés revolucionari" i "la conquesta del poder".
|
Historial eD2K
