TDT-Rip C33 català per Borinot
Nom del fitxer: Segle XX - Dotze bales a la pell per a Pierre Laval [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
Tamaño de Archivo : 548 MB
[Película]
Válido : Sí [AVI]
Duración : 01:03:20
Película completa : Sí
[Vídeo]
Resolución : 680x382
Códec : XviD MPEG-4 codec
FPS : 25,00
BitRate : 1100 Kbps
Factor de Calidad : 0,17 b/px
[Audio]
Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nº de canales : 2
Ratio de Muestra : 48000 Hz
BitRate : 109 Kbps
Segle XX - Dotze bales a la pell per a Pierre Laval:
El nostre personatge d'avui encarna com cap altre el col·laboracionisme francès amb l'Alemanya nazi, però la seva biografia és molt més llarga i, de fet, ben representativa dels usos i costums polítics de la Tercera República. Els convidem a veure un excel·lent documental francès del 2009 que porta per títol 'Dotze bales a la pell per a Pierre Laval'.
Pierre Laval havia nascut el 1883 a Châteldon, a la regió d'Alvèrnia, fill d'un modest taverner. Estudià gràcies a beques i a feines de mitja jornada i el 1907 es va instal·lar a París com a 'advocat dels pobres' mentre s'afiliava al partit socialista. El 1914 esdevingué el més jove dels diputats d'aquesta filiació i ho va ser al llarg de tota la Gran Guerra, si bé el 1922 es va donar de baixa de la militància socialista.
Polític independent cada cop més decantat al centredreta, el 1923 va conquerir l'alcaldia d'Aubervilliers, que conservaria durant dues dècades tot compatibilitzant-la amb la condició de parlamentari i, des del 1925, de ministre en diversos gabinets. Al mateix temps, Laval també es va convertir en un pròsper empresari de premsa i ràdio i en un home de fortuna.
La seva època de glòria va arribar amb la primera meitat dels anys 30. President del govern francès el 1931-32, de nou el 1935-36, i en l'interval, ministre d'Afers Estrangers, Pierre Laval es va erigir en una figura de la política internacional, rebut i festejat a Washington igual que a Moscou o Roma i vist arreu com el paladí d'un pacifisme sense matisos, que ho considerava acceptable tot, excepte la guerra. En aquell moment, això significava mostrar-se molt indulgent davant les agressions dels règims nazis feixistes.
Aquesta inclinació de Laval cap a Mussolini i Hitler va fer que, amb el triomf del Front Popular el 1936, quedés arraconat i amargat, convençut de tenir raó contra tothom. L'ocasió de prendre revenja li va arribar amb la desfeta francesa del juny del 1940.
|