 RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - L'ultimàtum de Hitler [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:55:34
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x368
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1273 Kbps
Factor de qualitat: 0,22 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps
Les dues properes emissions de "Segle XX" les ocupen dos documentals alemanys independents entre ells però que, sumats, configuren un relat interessantíssim sobre els antecedents immediats de la Segona Guerra Mundial.
Segle XX - L'ultimàtum de Hitler
L'ultimàtum de Hitler. La veritat sobre els acords de Munic
"L'ultimàtum de Hitler" analitza la conferència de Munic com a model de la política equivocada consistent a sacrificar els principis en nom de la preservació de la pau. Ho fa amb els punts de vista o els records, entre altres, de l'historiador Ian Kershaw, del polític Daniel Cohn-Bendit, de Jean Daladier -fill de l'aleshores primer ministre francès- o de Richard von Weiszäcker, fill d'un alt diplomàtic alemany de l'època.
L'anomenada "crisi txecoslovaca" havia quedat oberta l'estiu del 1938, quan Hitler es mostrà impacient per incorporar al Tercer Reich la regió dels Sudets, la franja perifèrica del quadrilàter de Bohèmia habitada des de l'Edat Mitjana per poblacions d'origen i de llengua alemanyes. Davant les exigències del Führer, la campanya antitxeca de la premsa nazi i l'agitació sobre el terreny dels separatistes pronazis encapçalats per Konrad Henlein, els governs democràtics de Londres i París es van mostrar incapaços de reaccionar amb fermesa. La falta de preparació britànica, la por de les opinions públiques dels dos països a veure's involucrades en una nova guerra general, van imposar una línia conciliadora i tova que esperonà les ambicions de Hitler, tot i que la Wehrmacht tampoc no estava a punt, encara, per a un conflicte a gran escala.
Així, doncs, impressionat per la barreja d'intimidació i xantatge del líder nazi, el "premier" britànic Neville Chamberlain acudí a negociar amb ell a Bertechsgaden el 15 de setembre, altra vegada a Bad Godesberg el 22, i finalment a Munic el 29-30 de setembre, en companyia del francès Daladier i de l'italià Mussolini. En resultà l'abandó de Txecoslovàquia en mans de Hitler, la destrucció sense lluita de l'única democràcia d'Europa central i un pas irreversible cap a la guerra que s'havia volgut evitar.
De tornada a Londres, Chamberlain va proclamar una "pau amb honor, la pau pel nostre temps". Quatre dies després, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill li replicava amb contundència profètica: "molts creuran de veritat que només estan entregant els interessos de Txecoslovàquia, però jo temo que hem compromès i posat en greu perill la seguretat i fins i tot la independència de la Gran Bretanya i França. Havíeu de triar entre el deshonor i la guerra. Heu triat el deshonor, i a sobre tindreu la guerra". Exactament onze mesos més tard, les hostilitats entre el Regne Unit i l'Alemanya nazi estaven en marxa.
|
Historial eD2K
