docucat
El 24 d'agost de 1940, un tren amb 927 refugiats espanyols ¿molts d'ells catalans- sortia de l'estació d'Angulema, a la regió francesa de la Charente. Les tropes alemanyes de Hitler acabaven de partir França en dos, i els refugiats creien que els portaven a zona no ocupada. Però aviat es van adonar que enfilaven cap al nord. Quatre dies més tard van arribar al poble de Mauthausen. No els sonava de res el nom d'un camp de concentració que, al cap d'uns anys, seria un dels símbols de l'holocaust i l'extermini. Allà mateix es va produir una dramàtica separació: els soldats alemanys van obligar a baixar els homes, ja fossin vells o criatures, a partir dels 13 anys. Era l'inici de la tragèdia. 470 persones queden internades al camp de Mauthausen, on en morirà el 87%.
Els 457 restants, dones i nens petits, comencen un llarg recorregut de tornada. A la desesperació per veure com els han arrencat els homes dels braços s'afegeix la incertesa pel seu destí. La parada en un camp de concentració femení ¿que podria ser Ravensbrück- feia témer el pitjor. Finalment, i després de 18 dies de viatge en condicions infames, les dones i criatures són retornades a l'Espanya de Franco, la mateixa d'on havien fugit acabada la Guerra Civil. Els espera presó, persecució i el neguit de no poder preguntar pels seus familiars deixats a Mauthausen.
|