 RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - Les guerres secretes de la CIA - 1ra part Operacions encovertes [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:56:20
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x368
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1256 Kbps
Factor de qualitat: 0,22 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 109 Kbps
SEGLE XX - LES GUERRES SECRETES DE LA CIA - 1RA PART OPERACIONS ENCOVERTES
LES GUERRES SECRETES DE LA CIA Sèrie documental en tres capítols, una producció franco-quebequesa del 2003 que, sota el títol Les guerres secretes de la CIA, és de fet una història crítica -a estones, molt crítica- de la central d'intel·ligència nord-americana.
Una història construïda amb les aportacions d'antics agents, de polítics tan importants con Alexander Haig i d'una bona part dels directors que l'agència ha tingut al llarg de les últimes quatre dècades.
(Capítol 1: Operacions encovertes)
El precedent immediat de la CIA va ser l'Office of Strategic Services, l'OSS, creat el 1942 per atendre les necessitats d'espionatge exterior derivades de la Segona Guerra Mundial. Acabada aquesta, el 1945 Harry Truman va dissoldre l'OSS, però dos anys després, el 18 de setembre del 1947, les exigències de la Guerra Freda naixent van portar el mateix president a crear la CIA, en detriment de l'FBI i amb una modesta plantilla inicial de 35 persones. La idea era tenir una agència d'intel·ligència civil que equilibrés, davant la Casa Blanca, els punts de vista del Pentàgon.
Nascuda en aquell moment històric, la CIA tenia com a objectiu fundacional i fonamental la lluita contra el comunisme. Enfront de l'enemic roig, tots els aliats eren bons, i fins i tot antics nazis tan notoris com el sinistre Klaus Barbie, el "carnicer de Lió", eren recuperables. L'amenaça comunista, real o suposada, va justificar les primeres grans operacions encobertes, ja sota el mandat del director Allen Dulles: a Teheran el 1953 contra el govern de Mosaddeq; a Guatemala el 1954 per fer caure el president reformista Jacobo Árbenz; al Congo el 1960 per tal d'enderrocar el primer ministre Patrice Lumumba; i finalment a Cuba el 1961, per liquidar el règim de Fidel Castro.
L'episodi de Bahía Cochinos, el primer gran fracàs de la CIA, va oferir motius al nou president John Kennedy per destituir Allan Dulles i intentar prendre el control de l'agència, un propòsit que ha fet planar després ombres de dubte sobre el magnicidi de Dallas. En tot cas, sota administracions demòcrates o republicanes la CIA va contribuir activament a l'escalada militar nord-americana al Vietnam, Cambodja i Laos, es va veure esquitxada per l'escàndol Watergate i va donar lloc a investigacions parlamentàries, denúncies periodístiques i fins i tot a demandes de dissolució de l'agència.
Això no impedí la CIA involucrar-se a fons en el cop d'estat militar contra el president xilè Allende, el setembre de 1973, però les severes crítiques expliquen sens dubte que, el 1976, el president Gerald Ford prohibís a la CIA l'assassinat de líders estrangers.
|
Historial eD2K
