Segle XX - Cuba, una odissea africana 1ra Part

Títol

Segle XX - Cuba, una odissea africana 1ra Part (ID: 12352)

Gràfic comparatiu de vots

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10

eLink

ed2k://|file|Segle%20XX%20-%20Cuba,%20una%20odisse ...

Puntua

Vots: 0 | Puntuació: 0.00 punts

Detalls

Mida: 551.74 Mb | Format: XviD |

Historial eD2K

Altres

Visualitzacions: 106 | Descàrregues: 19 | Comentaris: 0

Enviat

Per Teucre el 09/03/2011

Imatge

175 volem tv3 si a la llibertat expressio.jpg (9.1K)

RIP TDT 33 Català

File Name : Segle XX - Cuba, una odissea africana 1ra Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 552 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:02:11
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 640x368
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1133 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 107 Kbps

SEGLE XX - CUBA, UNA ODISSEA AFRICANA

Un doble documental produït per ARTE França el 2007, amb espectaculars testimonis -que inclouen el de Fidel Castro- i materials d'arxiu, ens permetrà a partir d'avui aprofundir en un tema tan interessant com desconegut dins la història mundial de la segona meitat del segle XX: l'intervencionisme político-militar de la Cuba castrista a l'Àfrica negra.

Des de la seva victòria del 1959, el model dels barbuts guerrillers cubans havia enlluernat i inspirat tots aquells que, a l'Àfrica subsahariana, volien acabar amb el colonialisme. Per la seva banda, el règim castrista sempre va creure que exportar la revolució era la millor manera de defensar-la i d'enfortir-ne la credibilitat interna. Si a això hi afegim l'extensió de la Guerra Freda al continent africà a través, sobretot, de la crisi congolesa dels primers anys 60, ja tenim dibuixat el context en el qual, l'abril del 1965, Ernesto Che Guevara i 120 altres combatents cubans van arribar a l'est del Congo, via Tanzània, per incorporar-se a la rebelió lumumbista que pretenia derrocar al règim pro-occidental dels Moise Tshombe i Joseph-Desiré Mobutu.

Els lluitadors internacionalistes del Che, però, van descobrir aviat que allò no tenia res a veure amb Sierra Maestra. La manca d'endoctrinament ideològic dels guerrillers congolenys, la indisciplina, el tribalisme i la distància cultural amb els cubans, també les enormes dimensions geogràfiques del país, van fer que l'operació naufragués i que, el novembre de 1965, els castristes abandonessin el Congo amb una amarga sensació de fracàs. Això no obstant, l'aposta estratègica cubana va restar intacta. El gener de 1966, la Conferència Tricontinental de L'Havana solemnitzava el compromís del règim castrista amb el suport a les organitzacions d'alliberament del Tercer Món.

Al mateix temps, missions militars cubanes actuaven en tasques de suport als governs més o menys socialistes del Congo-Brazzaville o de Guinea Conakry, i Fidel Castro s'erigia en el principal padrí d'Amilcar Cabral i del seu Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cabo Verde. A les regions alliberades de la colònia portuguesa de Guinea-Bissau, i en menor mesura també de Moçambic, centenars de consellers militars, metges i tècnics cubans preparaven unes independències de signe antiimperialista que només la Revolució Portuguesa del 1974 havia de fer possibles. Segons el discurs oficial a L'Havana, Cuba no era només un país llatinoamericà, sinó també llatinoafricà, lligat per un deure especial de solidaritat amb l'Àfrica de la que procedien molts dels cubans.

Descarregueu: Segle XX - Cuba, una odissea africana 1ra Part