 RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - El feixisme en color 2na Part, Mussolini al poder [RIP TDT 33 Català per a rucatala.homelinux.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:53:19
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x336
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1339 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 103 Kbps
"Segle XX" retrocedeix al temps del mandat de Mussolini
Completem l'emissió del doble documental britànic titulat "El feixisme en color" amb el capítol dedicat al desenvolupament i la caiguda de la dictadura mussoliniana, entre el 1926 i el 1945.
Benito Mussolini, a "Segle XX"
Aquells que la historiografia considera els "anys daurats" del feixisme, fins al 1935, estan marcats pel fort enquadrament social i ideològic de la població italiana a través del Partito Nazionale Fascista, dels sindicats corporatius, de l'Opera Nazionale Balilla, dedicada als infants i joves; de l'Opera Nazionale Dopolavoro, que organitzava el lleure dels treballadors, i d'una propaganda omnipresent i adoctrinadora. Però també inclouen èxits objectius, com la reconciliació entre l'Estat italià i la Santa Seu a través del Pacte del Laterà del 1929, les grans obres públiques i les polítiques de promoció de la indústria. Al mateix temps, la diplomàcia feixista es guanya la respectabilitat internacional, i en especial la simpatia britànica.
Les coses canvien a partir del 1935. Les ambicions imperials que porten Mussolini a la conquesta d'Abissínia el fan entrar en conflicte amb les democràcies de París i Londres i el llancen en braços de l'Alemanya nazi, una aliança desastrosa i desigual que la intervenció en la guerra d'Espanya i l'annexió d'Albània no faran més que estrènyer. Al mateix temps, la fascinació per Hitler porta el Duce a voler-ne imitar la brutalitat totalitària, la megalomania i, fins i tot, les doctrines antisemites, coses que topen amb la sensibilitat dels italians i fan caure el suport al règim.
Aquest suport es desplomarà amb l'entrada d'Itàlia en la Segona Guerra Mundial, el 1940, i els subsegüents fracassos militars a Grècia, a Líbia, a l'Àfrica Oriental Italiana i a la Unió Soviètica, fins arribar l'estiu del 1943 a la conquesta aliada de Sicília. Només dins d'un règim desmoralitzat i en un país fart de la dictadura es pot entendre la pacífica destitució de Mussolini, aquell 25 de juliol, i l'ensorrament gairebé instantani del sistema feixista després de 21 anys al poder. El que ja no seria tan fàcil fóra sortir de la guerra; de fet, durant els dos anys següents Itàlia patiria dues guerres: la mundial sobre el seu territori, i una cruenta guerra civil entre feixistes i antifeixistes.
Les restes més fanàtiques del feixisme, rescatades -com el mateix Duce- pels alemanys, tindrien un paper sinistre en aquella guerra civil del 1943-1945. De fet, la ironia final d'aquesta història és que Mussolini i el Partit Feixista, els pretesos hereus de l'Imperi Romà, inicialment tan desdenyosos amb Hitler i els seus bàrbars de l'altra banda dels Alps, acabessin convertits en simples auxiliars, en impotents marionetes dels crims nazis, darrere la façana patètica de la República de Salò.
|
Historial eD2K
