Segle XX - Timewatch, la coronació d'una reina

Títol

Segle XX - Timewatch, la coronació d'una reina (ID: 11564)

Gràfic comparatiu de vots

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10

eLink

ed2k://|file|Segle%20XX%20-%20Timewatch,%20la%20co ...

Puntua

Vots: 0 | Puntuació: 0.00 punts

Detalls

Mida: 549.88 Mb | Format: XviD |

Historial eD2K

Altres

Visualitzacions: 225 | Descàrregues: 122 | Comentaris: 0

Enviat

Per Teucre el 19/01/2010

Imatge

seglexx.jpg (16.1K)

RIP TDT 33 Català

File Name : Segle XX - Timewatch, la coronació d'una reina [RIP TDT 33 Català per a rucatala.homelinux.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:51:18
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 560x320
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1370 Kbps
Factor de qualitat: 0,31 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps

LA CORONACIÓ D'UNA REINA

Un documental produït per la BBC el 2007 dins la seva prestigiosa rúbrica Timewatch ens permetrà, avui, reviure un ritual que no s'ha pogut veure des de fa 57 anys, conèixer les interioritats d'un espectacle irrepetible: em refereixo a la coronació, el 2 de juny de 1953, de la reina Isabel II d'Anglaterra. A banda de les vistoses imatges d'arxiu en blanc i negre i en color, el programa ofereix els testimonis de dues de les sis dames d'honor, del realitzador de la transmissió televisiva, de britànics del carrer, d'alts funcionaris i d'oficials de la guàrdia reial.

De fet, la pujada al tron d'Isabel II s'havia fet el febrer de 1952, després de la mort del seu pare, el rei Jordi VI. Quatre mesos abans, l'octubre de 1951, el conservador Winston Churchill guanyava les eleccions i tornava al càrrec de primer ministre. La cerimònia de coronació de la jove reina, doncs, coïncidia amb un canvi d'etapa política i volia marcar un punt d'inflexió en la vida dels britànics: la fi de la grisor i l'austeritat de la guerra i la postguerra, i l'inici d'una nova "època isabelina", d'una era d'abundància, de represa de les energies nacionals.

Per a Churchill, vell servidor de la monarquia des dels temps de la reina Victòria, -que tres setmanes després patiria un seriós atac cerebral-, la coronació d'Isabel II era també l'apoteosi final, l'estiuet de Sant Martí d'un Imperi Britànic que ja havia començat la descolonització, però que encara era capaç de convocar a Londres exòtiques tropes multicolors i representants de 129 països i territoris d'arreu del món.

I després hi havia, per primera vegada en la història d'un ritual mil·lenari, la dimensió mediàtica de l'esdeveniment. Per descomptat, centenars de milers de ciutadans de tot el Regne Unit, fins a 3 milions, es van aplegar pels carrers de Londres al pas de la sumptuosa comitiva. Però, tot i que amb un nombre modest de receptors, existia ja la televisió i, per tant, la possibilitat de transmetre la coronació en directe a tot el país. L'establishment hi era contrari, perquè temia que l'aura de la monarquia en sortís perjudicada, i a la fi només ho va autoritzar a condició que un botó permetés tallar la transmissió en qualsevol moment, si els responsables de la Cort trobaven les imatges de la cerimònia a Westminster inapropiades o poc respectuoses.

De fet, la realitat va desmentir completament aquests temors, i la televisió esdevingué des d'aquell dia la millor aliada de la popularitat dels royals britànics. Gràcies a les imatges servides en directe per la BBC, 20 milions de ciutadans van veure la coronació millor que els espectadors presencials i van tenir, per primer cop, la sensació que la reina havia estat al saló de casa seva. Almenys en això, sí que començava una nova era.

Descarregueu: Segle XX - Timewatch, la coronació d'una reina