 RIP TDT C33 Català
File Name : Segle XX - Els atlàntics [RIP TDT C33 Català per a rucatala.homelinux.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 549 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:16:10
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x480
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 880 Kbps
Factor de qualitat: 0,12 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - Els atlàntics
ELS ATLÀNTICS
El programa que els proposem avui, un esplèndid treball enllestit el 2004 pels documentalistes de l'Instituto Luce, se situa en la intersecció entre dos temes aparentment inconnexos: la història de l'aviació, i la del feixisme italià. És la crònica del raid que va protagonitzar el 1933 una flota de 24 hidroavions de la Regia Aeronautica Italiana des del seu país fins als Estats Units d'Amèrica. És també l'epopeia d'un dels personatges més singulars del règim feixista: Italo Balbo.
Nascut a Ferrara el 1896, combatent condecorat en la Primera Guerra Mundial, impulsor entusiasta de l'aviació militar italiana i un dels quatre comandants de la Marxa sobre Roma, Balbo va veure com la seva passió pels avions confluïa amb l'interès del feixisme per aquelles màquines futuristes, i amb el desig de Mussolini de projectar d'Itàlia una imatge moderna, avançada, de potència tecnològica i industrial. Resultà de tot plegat la construcció d'aparells molt sofisticats, com l'hidroavió Savoia-Marchetti SM-55, i diverses gires promocionals d'aquestes naus per la Mediterrània Oriental i la Unió Soviètica, o fins al Brasil el 1930.
Amb aquests precedents Balbo, ministre d'Aeronàutica des del 1929, va convèncer el Duce d'organitzar el 1933 una gran expedició propagandística fins a Chicago, seu aleshores de l'Exposició Universal "Un segle de progrés" i centre de la immigració italiana als Estats Units. El raid, amb 24 aparells, gairebé 150 tripulants i un vaixell de suport a l'Atlàntic nord, va sortir d'Orbetello, a la costa toscana, l'1 de juliol, va fer escales a Amsterdam, Londonderry, Reykiavik, a la costa del Labrador, a Nova Brunswick i a Mont-real abans d'amarar a les aigües del llac Michigan, davant de Chicago.
Si la rebuda a la metròpolis d'Illinois va ser triomfal, Nova York reservà a Balbo i als aviadors italians una acollida d'herois, i fins el president Roosevelt els convidà a la Casa Blanca. El retorn es va fer per Terranova, les Açores i Lisboa, fins arribar al Lido de Roma el 12 d'agost, enmig del deliri de les multituds i l'explotació propagandística del règim. Mussolini, tanmateix, començava a sentir-se gelós de la popularitat d'Italo Balbo, i l'any següent l'envià a Líbia com a governador colonial.
Aquest allunyament, però, desvinculà el Mariscal de l'Aire de l'espiral bèl·lica del feixisme, de l'aliança amb Hitler i de l'adopció de les lleis racials del 1938, decisions a les quals Balbo era contrari. La seva mort misteriosa a Tobruk el juny de 1940 li estalvià de veure la ruïna del règim que ell havia contribuït a infantar. Com va dir el comte Ciano, gendre i futura víctima de Mussolini, "Balbo era, sobretot, un italià, amb els grans defectes i les grans qualitats de la nostra raça".
|
Historial eD2K
