 RIP DVD Català & Italià
File Name : El destí de Nunik - La masseria delle allodole - Germans Taviani - 2007 [RIP DVD Català & Italià per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:55:45
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x352
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1097 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Directors: Paolo Taviani & Vittorio Taviani
Writers: Antonia Arslan (novel) Paolo Taviani (writer)
Release Date: 28 December 2007 (Spain)
Genre: Drama
(Cast overview, first billed only)
Paz Vega, Moritz Bleibtreu, Alessandro Preziosi, Ángela Molina, Arsinée Khanjian, Mohammed Bakri, Tchéky Karyo, Mariano Rigillo, Hristo Shopov, Christo Jivkov, Stefan Danailov, Linda Batista, Assen Blatechki, Marius Donkin, André Dussollier
1915. En una petita ciutat de Turquia la guerra sembla llunyana, llunyanes les persecucions contra la minoria armenia. Armènia és la família Avakian, que obre la seva bella casa pel funeral del seu patriarca. També el Coronel Arkan, representant de l'autoritat turca, ve a retre homenatge. "Gràcies per aquest gest de pau..." li murmura Aram en nom de la família. Després de molts anys tornarà d'Itàlia el fill gran Assadour que exerceix a Pàdua la professió de metge: a ell el pare li ha deixat la vella Casa de les aloses.
Aram amb la dona Arminech, vivaç i exuberant, tia Hasmig, el petit Avetis i les seves germanes es preparen per a acollir-lo amb impaciència, mentre Nunik, jove i exuberant, viu amb ansietat la seva relació amagada amb Egon, un jove oficial turc. Un amor perillós, impossible. Egon pertany al partit dels "Joves Turcs" que s'està organitzant secretament per a realitzar el mite de la "Gran Turquia".
La família Avakian sembla no advertir la tempesta que s'està acostant: celebren la restauració de la casa ballant al so del ì. Però al maig Itàlia s'alinea al costat de França contra Àustria i l'Imperi Turc. Les fronteres són tancades. Assadour intenta inútilment, afanosamente, marxar. Ha de romandre a Itàlia mentre a Turquia el partit dels "Joves Turcs" ordena la massacre dels armenis. Es refugia ingènuament en la Casa de les aloses, Aram i tots els homes, també els nens són arribats a pels soldats i massacrats. Les dones i Avetis, sobreviscut perquè es travieste de dona, s'encaminen a marxes forçades cap al desert, on són condemnades a morir. Però algú segueix, d'amagat, al grup: són Nazim i Ismene. Ell, un turc pertanyent a la "Germanor dels Mendicantes", ha tingut sempre una forta connexió amb la família de Aram que, segons els principis evangèlics de la societat armenia, respecta la pobresa; ella és una lamentadora grega, la "tata" de Nunik i de Avetis. En un moment de debilitat Nazim traeix a la família. Ara, estremit per la tragèdia i per la seva culpa, està decidit a redimir-se. Al costat de Ismene salvarà el que quedi de la família, els petits i Armineh del com ha sempre sentit en secret una fascinació i la qual ara s'ha tancat en un silenci de pedra. Salvarà a Nunik que, per a procurar menjar als seus, oferix la seva bellesa, la seva virginidada a un dels soldats turcs que vigila la fila de les deportades. És un jove soldat, Yonssof, que des de l'inici de la marxa ha estat captivat per la feresa de Nunik. Menysprea als camarades que han gaudit de les dones armenias agafant-les per força; prova vergonya davant Nunik que s'ha despullat en la seva botiga. Li cobreix. Li respecta. Es troben encara: en Youssouf neix l'amor, en Nunik gratitud i tendresa. Amb l'ajuda de la "Germanor dels Mendicantes" de Aleppo, Nazim prepara l'escapoleix. "És per a aquesta nit" confessa Nunik a Youssouf que, desesperat, intenta inútilment retenir-la amb si. La carrossa amb els baixos està preparada en la vora del camp per a recollir als fugitius. Però alguna cosa fica en sospita als guardians. Els nens i Armineh estan per ser descobertsdescobrits. Per a cridar l'atenció sobre ella, Nunik se separa d'ells, arriba a el centre del camp i inicia a cantar una cançó armenia, "Ov Sirun sirun". "Primer el foc després el cap" ordena contra ella el comandant, segons les lleis del camp. Entre els soldats està també Youssouf. Els seus ulls troben els de Nunik que li imploren acordar-se de la seva promesa: "No tinc por de la mort, però no em facis torturar. Promet-me'l!". Desesperat, Youssouf alça l'arma cap amunt. Mentrestant Avetis i les nenes estan corrent cap al mar, cap a Venècia, on Assadour els està esperant en el moll. Quatre anys després. En el procés per al crim contra el poble armenio Youssouf denuncia la massacri. En primer lloc es denuncia a si mateix per la matança de Nunik Avakian, la dona que ha estimat
http://akas.imdb.com/title/tt0854672/
|
Historial eD2K
