RIP TDT C33
File Name : Segle XX - Fantasmes del mar Bàltic [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 562 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:53:01
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 576x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1354 Kbps
Factor de qualitat: 0,25 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - Fantasmes del mar Bàltic
"Segle XX" reconstrueix la pitjor catàstrofe marítima de la història. El "Wilhelm Gustloff", a "Segle XX"
Al 1945, tres vaixells nazis carregats de civils alemanys procedents de la Curlàndia i la Prússia Oriental, van enfonsar-se i van fer uns 20.000 morts.
Per mitjà d'un documental internacional produït el 2005 i titulat "Fantasmes del mar Bàltic" els convidem a conèixer, aquesta setmana, un capítol molt desconegut de la Segona Guerra Mundial, un capítol que va donar lloc a les pitjors catàstrofes marítimes de la història, vint vegades més mortíferes que el naufragi del "Titanic".
La Marina alemanya ho va batejar com l'"operació Aníbal", i va consistir en l'evacuació per mar, entre mitjans de gener i principis de maig de 1945, d'uns 900.000 civils i 350.000 militars alemanys amenaçats o aïllats a les costes bàltiques de Curlàndia i la Prússia Oriental per l'avanç de l'exèrcit soviètic. En el trasllat d'aquests refugiats i fugitius cap a zones més segures a l'oest d'Alemanya, hi van participar centenars de vaixells civils i militars, des de transatlàntics fins a pesquers, i hi va haver tres naufragis devastadors. El documental que ara veuran els reconstrueix un per un, amb el testimoni de supervivents de cadascun d'ells.
El primer i el pitjor d'aquests desastres navals va tenir per protagonista el transatlàntic "Wilhelm Gustloff", antic vaixell insigne de l'organització de vacances nazi La Força per l'Alegria. Atapeït amb més de 10.000 persones a bord, el barco va ser torpedinat per un submarí soviètic el 31 de gener del 1945 quan navegava des de Gotenhafen a Kiel, amb un balanç de 9.400 morts o desapareguts.
Deu dies després, a les mateixes aigües, el mateix submarí de l'Armada Roja enfonsava l'"Steuben", un creuer de passatgers sobrecarregat de refugiats, 4.500 dels quals van morir. Ja a l'abril del 1945, en les últimes setmanes de la guerra, el "Goya", un mercant noruec confiscat pels nazis i ple d'evacuats, era atacat per un altre submarí soviètic, amb un resultat de més de 6.000 morts.
Aquestes tres tragèdies marítimes, amb uns 20.000 morts, han quedat sepultades en l'oblit per raons fàcils d'entendre. Quan van passar, allò que impressionava el món eren els camps nazis acabats d'alliberar. Les víctimes alemanyes de la guerra, ja fossin les del Bàltic o les de terra endins, no mereixien més atenció, i la posterior República Federal, acomplexada pel passat nazi, no va considerar oportú reivindicar-les. A l'Alemanya comunista encara menys, en la mesura que els responsables dels naufragis havien estat els protectors soviètics. Només la fi de la guerra freda i la reunificació alemanya han permès abordar aquest tema amb serenitat i compassió.
|
Historial eD2K
